30-09-2025
L’ampliació de la T1 de l’aeroport del Prat preveu desplaçar la façana 38 metres cap endavant, demolir l’antiga torre de control i reformar l’espai per ubicar nous sistemes de control d’equipatge. La inversió ascendeix a 700 milions d’euros, amb obres que començarien el 2028 i s’allargarien fins al 2030-2032.
L’aeroport de Barcelona-el Prat ha començat la primera fase de la seva gran ampliació, un projecte que durarà una dècada. Aquesta etapa inicial se centra en la reforma de la Terminal T1, amb la instal·lació de nous filtres de seguretat més moderns i eficients, que compliran amb les normes europees i permetran agilitzar els controls.
Per fer espai a aquestes noves màquines, la terminal haurà de desplaçar la seva façana principal 38 metres cap a la zona d’aparcament, fet que suposarà una ampliació de 70.000 metres quadrats. Aquest moviment implicarà l’enderroc de l’antiga torre de control i la reorganització dels accessos i fluxos de trànsit.
Les obres del trasllat de la façana s’iniciaran el 2028 i finalitzaran el 2032, dins d’un pla més ampli que inclou la construcció d’una terminal satèl·lit (T1S) cap al 2032.
En resum:
✈️ Inici d’una dècada d’obres a l’aeroport del Prat
🏗️ Primera fase: reforma de la T1 i nous filtres de seguretat
📏 Ampliació: +70.000 m² amb el moviment de la façana
🕒 Calendari: 2025–2032 aprox.
💰 Inversió estimada: uns 700 milions d’euros
Rèplica de Prou Soroll
Aquest projecte d’ ampliació encaixa en el mateix marc que el Pla Director de l’ Aeroport: creixement sense límits, sacrificant la salut dels veïns a Castelldefels, Gavà i el Baix Llobregat.
- Més capacitat, més soroll:
Tot i que es presenta com una millora tècnica i d’eficiència, aquest tipus d’ampliacions responen a un mateix patró: augmentar la capacitat de l’aeroport, cosa que inevitablement implica més vols i, per tant, més soroll i contaminació química per a les poblacions properes, especialment Castelldefels. - Cost social vs. benefici econòmic:
Mentre es destinen 700 milions a ampliar la terminal, no es contemplen inversions equivalents en transport ferroviari o en infraestructures que redueixin la dependència de l’avió. La lògica és purament de negoci aeri, no de salut pública. - Impacte en la salut:
Més vols signifiquen més exposició al soroll nocturn i diürn, augmentant el risc de problemes cardiovasculars, ansietat, insomni i pèrdua de qualitat de vida en la població. Els estudis científics —com el del BMJ a Heathrow o el d’ Environmental Health a Itàlia— ja han demostrat amb claredat aquests riscos. - Absència d’ avaluació ambiental real:
L’ article no esmenta en cap moment un estudi d’ impacte ambiental ni la consulta a la ciutadania afectada. El discurs està centrat en l’enginyeria i el cost econòmic, invisibilitzant les conseqüències per als veïns. - Dilació estratègica:
En situar l’inici el 2028 i prolongar les obres fins al 2032, AENA i les autoritats generen una narrativa de “temps suficient per adaptar-se”. Però l’experiència demostra que aquestes ampliacions van per fases i acaben consolidant un creixement estructural que després és irreversible.
El repte és denunciar la contradicció: mentre es parla de transició ecològica, s’inverteixen fortunes a ampliar aeroports que agreugen el canvi climàtic i el patiment veïnal.