Contaminació acústica, una amenaça invisible

10/09/2021

Dia sí dia també, ens veiem exposats a diverses situacions que, sense adonar-nos, afecten directament a la nostra salut. L’apretar el clàxon, les obres, el transport urbà, els avions… Tots aquests sorolls que tenim normalitzats en el nostre dia a dia formen part del que és la contaminació acústica, que, sense ser conscients, afecta la nostra salut diàriament. 

Què és la contaminació acústica?

Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico), “s’entén per contaminació acústica la presència en l’ambient de sorolls o vibracions, qualsevol que sigui l’emissor acústic que els origini, que impliquin molèstia, risc o dany per a les persones, per al desenvolupament de les seves activitats o per als béns de qualsevol naturalesa, o que causin efectes significatius sobre el medi ambient”. 

Arriba un moment en què el so passa a ser soroll. Segons l’OMS, que afirma que el soroll és un factor molt perjudicial per a la salut, està considerat que, qualsevol so que sobrepassa els 65 decibels ja és soroll i que pot ser nociu per aquells que l’escoltin. 

Què causa la contaminació acústica?

La contaminació acústica pot venir causada de diverses fonts com ara el trànsit automobilístic, les obres de construcció, l’oci nocturn o també el transport aeri. 

Degut a la causa i al context, si ens centrem en aquest últim, podem veure que encara que el nombre d’avions que transiten és molt menor al de cotxes, l’impacte que provoquen és molt major. Tan sols un sol avió, pot provocar 130 decibels de soroll, un nombre molt més elevat que el que l’OMS estableix com a perjudicial. 

Segons Iberdrola, Barcelona es troba entre les 10 ciutats més sorolloses del món, ocupant el 7è lloc. Que ens fa plantejar això? Necessitem de veritat augmentar el nivell de soroll? Pretenem escalar en la llista? 

Els efectes: quines conseqüències té per la salut? 

Les dades són preocupants. La Agencia Europea de Medio Ambiente (AEMA) explica que una de cada 5 persones a Europa està exposada cada dia a nivells de soroll nocius per la salut. “Entre els efectes adversos per a les persones exposades a la contaminació acústica s’inclouen les amenaces al benestar de les poblacions humanes, el deteriorament de la salut i la distribució de la fauna salvatge a terra i al mar, la disminució de les habilitats dels nostres fills per aprendre correctament a l’escola i l’elevat preu econòmic”. 

Com s’ha comprovat, els problemes auditius no són l’única cosa que pot passar. Juntament amb les esmentades anteriorment, hi ha un seguit de greus conseqüències que afecten la salut de les persones. Les principals són: psicològiques, ja que el soroll pot provocar episodis d’estrès, ansietat o histèria, entre d’altres; psicopatològiques, perquè pot provocar problemes respiratoris o fins i tot infarts; en la memòria i l’atenció, ja que el soroll pot provocar dificultats per a concentrar-nos; i en el son i la conducta, perquè ens pot dificultar la conciliació del son (un soroll per sobre de 45 dB ho impedeix) i provocar agressivitat o irritabilitat. 

Com afecta el medi ambient i a la biodiversitat?

A més dels habitants dels municipis veïns hi ha altres afectats d’aquesta contaminació acústica. L’altre principal afectat és el medi ambient i la seva biodiversitat. El Delta del Llobregat és un espai natural protegit per la seva riquesa ambiental i la seva biodiversitat en una zona tan urbana. 

La contaminació acústica afecta a la biodiversitat alterant l’equilibri de l’ecosistema on es troba. Les espècies escullen un territori on instal·lar-se per les seves condicions, entre elles, el soroll. En el moment en què aquestes condicions canvien, ja no hi poden conviure i el que pot acabar provocant és que marxin. Això, podria afectar directament també a la resta de l’ecosistema. El fet que una espècie desaparegui, pot condicionar l’estat de la resta d’espècies i fins i tot, de la flora. 

Què es pot fer per evitar-ho? Solucions per reduir-la

La principal solució a aquest problema invisible és la conscienciació ciutadana. Normalment, quan un problema no afecta directament, és a dir, que no es pateixen les conseqüències d’immediat, solem no donar-li la importància que realment pot arribar a tenir. És per això que és indispensable que, en aquestes situacions ens informem bé, per ser conscients de com ens pot afectar a la llarga o si més no, de l’herència que deixarem i patiran els que després vindran. 

D’aquesta consciència hi ha dos nivells: el més individual, que consisteix en reduir soroll amb coses més personals com ara evitar l’ús del cotxe i canviar-ho per altres vehicles com ara la bicicleta; o dur a terme activitats d’oci, a partir de certes hores, que no provoquin soroll. 

D’altra banda, a nivell més col·lectiu i ampli, les administracions també poden lluitar per millorar la gestió ambiental del soroll. Per exemple, protegint certes zones que poden ser més afectades o donar alternatives de transports que no contaminin ni químicament ni acústicament. En el cas actual en què ens trobem que es vol ampliar l’aeroport i augmentar el nombre de vols, per exemple, es pot presentar l’alternativa del tren, que no emet gasos d’efecte hivernacle, per tant evita la contaminació química, i no provoca la contaminació acústica que els avions provoquen. 

Resumidament, tot acaba passant per l’educació ambiental, que ara necessiten els més petits que acabaran sent el futur. Però la responsabilitat no recau només en ells. És el torn de tots. Per la salut i pel planeta.