20/10/21
Les organitzacions ecologistes i socials portem ja molts anys en lluita per aconseguir una vida i un planeta millor. Lluitem per la nostra salut i benestar i per la del planeta; per poder conviure en unes condicions que ens permetin tenir una vida lliure de contaminació.
Algunes organitzacions tenim una lluita en comú per fer això possible: els avions, el transport més contaminant que hi ha, el que provoca contaminació ambiental, química i acústica i el que afecta tantíssimes persones.
El passat 19 de setembre ens vam unir. Vam sortir al carrer i amb un crit uníson vam dir prou a l’ampliació de l’aeroport. Un “prou” que va ressonar per tot arreu i que va aconseguir capgirar la situació: fent replantejar moltes de les idees decidides i també les maneres de funcionar i que va culminar amb l’abandonament, de moment, del projecte que AENA tenia entre mans.
Però la lluita no acaba aquí. Hem vençut, però no ens podem aturar. Realment hem arribat molt lluny però, i ara què? Ara que hem aturat l’ampliació, què queda per fer? La resposta és MOLT.
Hem vist que el problema no només és una futura ampliació sinó que el que ja tenim no és el més adequat. La contaminació química i acústica i l’afectació mediambiental que provoca un sol avió és d’una magnitud exagerada que ni les persones, ni el medi ambient podem suportar. Segons l’OMS, “està considerat que, qualsevol so que sobrepassa els 65 decibels ja és soroll i que pot ser nociu per aquells que l’escoltin. Un sol avió pot provocar 130 decibels de soroll, un nombre molt més elevat que el que l’OMS estableix com a perjudicial”. Per tant, l‘OMS recomana que, durant el día, no es sobrepassin els 53 db i durnat la nit els 45 db.
És cert que la fita que hem superat és gran i n’hem d’estar orgullosos, però amb això no n’hi ha prou. Hem d’anar més enllà i portar aquesta fita, entre d’altres, a nivell estatal i mundial.
Hem d’entendre que la lluita no va d’eleminiar l’aeroport. És evident que hi ha trajectes en els quals són imprescindibles els avions. La clau és reduir al màxim o eliminar els que no ho són, i buscar una alternativa que no atempti contra la salut de les persones ni la del medi ambient. Per tant, hem de canviar el terme ampliació per decreixement.
Portem ja un bon temps envoltats de crisis. Aquests últims dos anys hem viscut una situació inesperada. La Covid-19 ha capgirat la situació mundial i ens ha posat en llocs i moments que mai ens haguéssim imaginat. Tal com vam explicar en un article anterior, “el llarg confinament i la seva penositat per a tots els ciutadans ens ha permès entendre que, entre les causes que expliquen la ràpida expansió del coronavirus, hi ha la intensa mobilitat de la població i mercaderies, i la desaparició ràpida de les diverses barreres ecològiques que ens protegien dels salts de virus entre espècies”.
Sembla que aquesta pandèmia, en part, ens ha fet reflexionar i hem pogut entendre que la preservació del medi ambient és sinònim del nostre benestar i que, fins i tot, el fet d’eliminar la contaminació, “compromet la mateixa conservació de l’espècie”.
D’altra banda, la crisi ambiental fa anys que l’arrosseguem i, tot i que actualment hi ha més conscienciació, encara queda molt camí per fer i molt negacionisme al que vèncer. El canvi climàtic és un fet i s’ha de combatre. Una part d’aquesta gran lluita és pel que també lluitem nosaltres. L’avió és el transport més contaminant de tots i contribueix al voltant del 2% de les emissions mundials de carboni, segons l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA).
Huella de contaminación (AEMA)
Parlant de negacionismes, AENA pretén que l’aeroport segueixi creixent. El passat 28 de setembre es va decidir que no es tirava endavant el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, però tan sols de moment. AENA, tombant així tots els arguments de pes que nosaltres donem per no seguir endavant amb tal projecte, vol seguir intentant-ho i dur-ho a terme d’aquí a uns anys.
Com van dir, pretenen fer-ho amb una inversió de 1.700 milions d’euros, però, el que és més interessant és que encara té pendents compensacions ambientals des del 2002 a causa de l’anterior ampliació, que afectava a espais situats dins de Xarxa Natura 2000.
D’altra banda, és important recordar i tenir en compte que hi ha el risc de socialització de les pèrdues a càrrec dels pressupostos públics, tal com estableix la Llei 18/2014 que regula el DORA II. Cosa que ja vam advertir en el manifest publicat al nostre web.
Com ja vam dir anteriorment: “No es tracta d’eliminar l’aeroport, es tracta de donar-li una dimensió que faci possible la seva convivència en un espai intensament habitat i la seva gestió consideri, a més del lucre econòmic, la poc tangible però necessària protecció de la salut de les persones”.