La llei permet als aeroports comercials (els militars es regeixen per normes pròpies sense avaluació d’impacte ambiental) uns valors límit de soroll més elevats que per a qualsevol altra activitat. “Un soroll persistent a la matinada, amb mesuraments d’entre 43,4 i 57,3 decibels (dB), ha suposat condemnar a Múrcia a una alcaldessa i a l’amo d’un local, mentre que un soroll molt superior d’un aeroport és legal “, explica María Ángeles López Lax, advocada, secretària i assessora legal de l’Associació Nacional d’Afectats per l’Impacte de l’Trànsit Aeri (ANAITA). Segons aquesta experta, els valors màxims de soroll d’avió percebuts pels afectats solen oscil·lar entre 55 dB i 85 dB, encara que en ocasions poden superar els 90 dB.
El soroll dels aeroports augmenta les malalties coronàries, segons un estudi de la Comissió Europea
A més, als aeroports no se’ls aplica el règim de qualsevol activitat comercial, i no els afecten les normes de comunitats autònomes o ajuntaments, més restrictives enfront de soroll. “Són veritables servituds de pas, sense dret a compensació directa als afectats al nostre país, tot i que no en altres”, assegura López Lax.
El mesurament de l’impacte acústic dels aeroports es basa envalores mitjans. Segons els afectats per aquestes infraestructures, així no es reflecteix el veritable problema, perquè és un soroll discontinu, de manera que la mitjana es redueix de forma considerable. La llei permet utilitzar valors màxims, però a Espanya no es fan servir.
En altres països del nostre entorn els afectats poden participar en les decisions de desenvolupament dels aeroports. En el de Viena es va pactar a través de la mediació no ampliar una nova pista a canvi d’augmentar el trànsit en una altra.
Pel que fa a les persones afectades, es desconeix el nombre exacte, que podria ser major de què assenyala elsistema d’informació sobre contaminació acústica (SICA), de el Ministeri de Medi Ambient (MAGRAMA), ja que hi ha zones que no es reconeixen com a afectades.
Com afecta el soroll d’aeroports
El soroll dels aeroports sol afectar urbanitzacions o nuclis urbans perifèrics. El problema s’agreuja perquè el soroll de fons és molt baix, i el dels avions es nota més. D’altra banda, no se sap quan ni quant es produirà. Diversos estudis assenyalen els efectes negatius en la salut:
Un informe recent de la Comissió Europea posa en relació de manera directa el soroll nocturn de l’transport aeri amb l’augment de malalties coronàries.
Un estudi epidemiològic sobre el soroll nocturn de l’aeroport de Colònia-Bonn concloïa que, segons la intensitat, s’incrementa la quantitat de medicaments receptats per a la hipertensió i altres malalties cardiovasculars. Segons aquest treball, el soroll de vols nocturns afecta molt més que el diürn i més a les dones que als homes.
Les Guies per al Soroll Urbà de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja indicaven el 1999 que el soroll urbà en general provoca deficiència auditiva, trastorn de la son i repòs, efectes psicofisiològics sobre la salut mental, el rendiment o el comportament, entre altres.
Estudis duts a terme per Eduard Estivill, especialista en trastorns de son, assenyalen que els afectats passen d’una fase profunda de la son a una altra en què no descansen. La defensa enfront de malalties disminueix i pot produir malalties metabòliques.Quant als efectes ambientals, hi ha poques investigacions. Per exemple, s’ha estudiat l’impacte en la producció de vaques pròximes a aeroports i les conseqüències en la comunicació de certes espècies d’ocells, a més de les freqüents col·lisions d’avions amb aus.
Com combatre la contaminació acústica dels aeroports
L’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) recomana diverses mesures per reduir la contaminació acústica dels aeroports, com dissenyar motors i tècniques de navegació menys sorolloses, impedir la construcció d’habitatges en zones properes i en tot cas millorar el seu aïllament acústic o regular els horaris o l’ús de les pistes.
No obstant això, López Lax subratlla que l’única manera de lluitar contra aquest problema és realitzar denúncies formals i escrites, de manera individual o mitjançant associacions. La pàgina web d’Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) ofereix un formulari on realitzar queixes.
A Europa, les reivindicacions ciutadanes porten més de tres dècades, com les de la Unió Europea contra el soroll d’avió (UECNA). La iniciativa ciutadana europea “Taming Aviation” proposa a el Parlament Europeu impedir el creixement de l’trànsit aeri amb privilegis que no es justifiquen.
A Espanya, la sensibilització és més recent, segons la portaveu de ANAITA, tot i que ja s’han aconseguit alguns resultats positius. La urbanització de Sant Diumenge, a Algete (Madrid), no era considerada afectada, però els seus veïns van aconseguir el 2008 que el Tribunal Suprem condemnés a AENA a adoptar mesures per al cessament de l’soroll i a indemnitzar a cinc veïns amb 6.000 euros a cadascun. Els gestors de l’aeroport del Prat – Barcelona van haver d’acceptar solucions tècniques ideades per les associacions veïnals i d’afectats. “Si no et queixes, no et consideren afectat, i és l’única manera que es tingui en compte l’afecció real dels aeroports”, postil·la López Lax.